Potser el titol del post pot dur a equivocacions. Parlo d'un estiu agredolç fent ènfasi en la dolçor que ha contrastat els petits moments agres, moments que gràcies al seu contrapunt han acabat conformant aquest estiu que ja s'acaba.
Potser puc semblar innocent, però per a mi encara l'estiu s'enmarca desde que acabo les classes fins que hi torno. Per tant per a mi l'estiu s'acaba dilluns 15 de setembre a les 15:30h, quan comenci la primera classe de projectes del curs. De totes maneres aquest post no es per a parlar del curs que comença, sino per a parlar de l'estiu que s'acaba. Com deia ha estat agredolç, però plè.
Va començar amb l'alegria de tancar el quatrimestre de manera més que decent (tal i com havia anat el curs) i afrontant 2 mesos i mig de "relax". El primer punt agredolç d'aquest estiu va vindre justament començar. La perdua d'algu proper sempre es dura, però quan es ràpida i saps que la persona s'en va tranquila la cosa es mes dolça. Aixi va començar l'estiu i aixi ho recordo aqui.
La primera idea brillant després d'això, va vindre amb el curset de 3dstudio. Primera setmana de juliol, primera setmana d'stress de 9 del matí a 9 de la nit que ha donat el seu fruit, el 3dstudio ja no fa tanta por.
Quan tornava la calma, anant a xafardejar substitutes per a la meva moto, ens vam assebentar de que ens haviem de treure el carnet de moto si o si abans del 31 de juliol. Cagada, sabent com van les autoescoles a Barcelona el tema estava complicat. Per sort, a les terres de l'ebre la vida va a un altre ritme i allí si que teniem opcions. Aixi que amb la Vicky ens vam embarcar en aquesta aventura. Pujades i baixades a Sant Jaume cada dos per tres, que si revisió mèdica, que si examen teòric (per la Vicky), que si examen pràctic... Per sort tot va anar perfecte i ja som "aptes". Aviam quan aterra la substituta! Merci Dani!
I entre pitos i flautes ja s'havia acabat el Juliol. Uns dies genials amb l'Aitor al Delta van marcar l'inici de l'Agost. Platja, piscina, relax... que mes es pot demanar despres de tant de tràfec?
L'ultima setmana de feina va passar volant, tant o mes que els 15 dies de vacànces. Una dolçor efímera que es despedeix fins l'any que vé quan encara estas començant a gaudir-ne... 15 dies de caseta, de granissat de cafè, de Izan, de correr la llima, de Gilisbars, de Xavi i Laura, de Jocs Olímpics, de Nuk, Jacko i Sara, de paella i de pernil, de Wall-e, de far i de platja...
Amb tot això 15 dies passen volant, i el despatx i el CAP m'esperaven al tornar.
La crisi està fent estralls, i ja es veia a venir que jo no n'era l'excepció. Per desgràcia, mentre el projecte de farmàcia no arrenqui, soc prescindible, aixi que toca espabilar-se.
I amb tot això ha arribat el 14 de setembre. Dia per a reflexionar, per a agafar forces i preparar-nos tots per la cursa que ens espera. Nadal, com cada any, està aqui al tombar (Si vas al Corte Inglés potser ja comencen a penjar boletes i espumillón...) i es una cursa de 3 mesos que també serà fugaç.
Ja n'anirem parlant! Sort!!
Potser puc semblar innocent, però per a mi encara l'estiu s'enmarca desde que acabo les classes fins que hi torno. Per tant per a mi l'estiu s'acaba dilluns 15 de setembre a les 15:30h, quan comenci la primera classe de projectes del curs. De totes maneres aquest post no es per a parlar del curs que comença, sino per a parlar de l'estiu que s'acaba. Com deia ha estat agredolç, però plè.
Va començar amb l'alegria de tancar el quatrimestre de manera més que decent (tal i com havia anat el curs) i afrontant 2 mesos i mig de "relax". El primer punt agredolç d'aquest estiu va vindre justament començar. La perdua d'algu proper sempre es dura, però quan es ràpida i saps que la persona s'en va tranquila la cosa es mes dolça. Aixi va començar l'estiu i aixi ho recordo aqui.
La primera idea brillant després d'això, va vindre amb el curset de 3dstudio. Primera setmana de juliol, primera setmana d'stress de 9 del matí a 9 de la nit que ha donat el seu fruit, el 3dstudio ja no fa tanta por.
Quan tornava la calma, anant a xafardejar substitutes per a la meva moto, ens vam assebentar de que ens haviem de treure el carnet de moto si o si abans del 31 de juliol. Cagada, sabent com van les autoescoles a Barcelona el tema estava complicat. Per sort, a les terres de l'ebre la vida va a un altre ritme i allí si que teniem opcions. Aixi que amb la Vicky ens vam embarcar en aquesta aventura. Pujades i baixades a Sant Jaume cada dos per tres, que si revisió mèdica, que si examen teòric (per la Vicky), que si examen pràctic... Per sort tot va anar perfecte i ja som "aptes". Aviam quan aterra la substituta! Merci Dani!
I entre pitos i flautes ja s'havia acabat el Juliol. Uns dies genials amb l'Aitor al Delta van marcar l'inici de l'Agost. Platja, piscina, relax... que mes es pot demanar despres de tant de tràfec?
L'ultima setmana de feina va passar volant, tant o mes que els 15 dies de vacànces. Una dolçor efímera que es despedeix fins l'any que vé quan encara estas començant a gaudir-ne... 15 dies de caseta, de granissat de cafè, de Izan, de correr la llima, de Gilisbars, de Xavi i Laura, de Jocs Olímpics, de Nuk, Jacko i Sara, de paella i de pernil, de Wall-e, de far i de platja...
Amb tot això 15 dies passen volant, i el despatx i el CAP m'esperaven al tornar.
La crisi està fent estralls, i ja es veia a venir que jo no n'era l'excepció. Per desgràcia, mentre el projecte de farmàcia no arrenqui, soc prescindible, aixi que toca espabilar-se.
I amb tot això ha arribat el 14 de setembre. Dia per a reflexionar, per a agafar forces i preparar-nos tots per la cursa que ens espera. Nadal, com cada any, està aqui al tombar (Si vas al Corte Inglés potser ja comencen a penjar boletes i espumillón...) i es una cursa de 3 mesos que també serà fugaç.
Ja n'anirem parlant! Sort!!
