domingo, 19 de octubre de 2008

Carta d'un Pare a un Fill - o com afrontar la vida amb sabièsa

El text que us cito a continuació es un magnífic exemple de com les persones intel·ligents han d'afrontar la vida. Els següents paràgrafs estan extrets d'una carta que Jean Jaurés (important socialista francès) va enviar al seu fill, en resposta a la petició d'aquest d'un justificant per a eximir-lo de les classes de religió. Llegiu-la i penseu-hi.

La carta ens la va llegir el coordinador de projectes de quart, Felix Solaguren, a la classe inaugural del curs d'enguany. L'introducció que en va fer parlava d'un alumne de projectes que despotricava de les estructures a l'hora de projectar. Em sembla un exemple preciós, com ja he dit, de com afrontar la vida. Exalta els valors de la raó i el coneixement com a base de la llibertat.

Sense més, aqui la teniu.

«Querido hijo, me pides un justificativo que te exima de cursar la religión, un poco por tener la gloria de proceder de distinta manera que la mayor parte de los condiscípulos, y temo que también un poco para parecer digno hijo de un hombre que no tiene convicciones religiosas. Este justificativo, querido hijo, no te lo envío ni te lo enviaré jamás.

No es porque desee que seas clerical, a pesar de que no hay en esto ningún peligro, ni lo hay tampoco en que profeses las creencias que te expondrá el profesor. Cuándo tengas la edad suficiente para juzgar, serás completamente libre; pero, tengo empeño decidido en que tu instrucción y tu educación sean completas, y no lo serían sin un estudio serio de la religión.

Te parecerá extraño este lenguaje después de haber oído tan bellas declaraciones sobre esta cuestión; son, hijo mío, declaraciones buenas para arrastrar a algunos, pero que están en pugna con el más elemental buen sentido. ¿Cómo sería completa tu instrucción sin un conocimiento suficiente de las cuestiones religiosas sobre las cuales todo el mundo discute? ¿Quisieras tú, por ignorancia voluntaria, no poder decir una palabra sobre estos asuntos sin exponerte a soltar un disparate?.

Dejemos a un lado la política y las discusiones, y veamos lo que se refiere a los conocimientos indispensables que debe tener un hombre de cierta posición. Estudias mitología para comprender la historia y la civilización de los griegos y de los romanos, y ¿qué comprenderías de la historia de Europa y del mundo entero después de Jesucristo, sin conocer la religión, que cambió la faz del mundo y produjo una nueva civilización?.

En el arte, ¿qué serán para ti las obras maestras de la Edad Media y de los tiempos modernos, si no conoces el motivo que las ha inspirado y las ideas religiosas que ellas contienen?. En las letras, ¿puedes dejar de conocer no sólo a Bossuet, Fenelón, Lacordaire, De Maistre, Veuillot y tantos otros que se ocuparon exclusivamente en cuestiones religiosas, sino también a Corneille, Racine, Hugo, en una palabra a todos estos grandes maestros que debieron al cristianismo sus más bellas inspiraciones?.

Si se trata de derecho, de filosofía o de moral, ¿puedes ignorar la expresión más clara del Derecho Natural, la filosofía más extendida, la moral más sabia y más universal?—éste es el pensamiento de Jean Jacques Rousseau.—

Hasta en las ciencias naturales y matemáticas encontrarás la religión: Pascal y Newton eran cristianos fervientes; Ampère era piadoso; Pasteur probaba la existencia de Dios y decía haber recobrado por la ciencia la fe de un bretón; Flammarion se entrega a fantasías teológicas. ¿Querrás tú condenarte a saltar páginas en todas tus lecturas y en todos tus estudios?

Hay que confesarlo: la religión está íntimamente unida a todas las manifestaciones de la inteligencia humana; es la base de la civilización, y es ponerse fuera del mundo intelectual y condenarse a una manifiesta inferioridad el no querer conocer una ciencia que han estudiado y que poseen en nuestros días tantas inteligencias preclaras.

Ya que hablo de educación: para ser un joven bien educado, es preciso conocer y practicar las leyes de la Iglesia? Sólo te diré lo siguiente: nada hay que reprochar a los que las practican fielmente, y con mucha frecuencia hay que llorar por los que no las toman en cuenta. No fijándome sino en la cortesía, en el simple «savoir vivre», hay que convenir en la necesidad de conocer las convicciones y los sentimientos de las personas religiosas. Si no estamos obligados a imitarlas, debemos, por lo menos, comprenderlas, para poder guardarles el respeto, las consideraciones y la tolerancia que les son debidas. Nadie será jamás delicado, fino, ni siquiera presentable sin nociones religiosas.

Querido hijo: convéncete de lo que te digo: muchos tienen interés en que los demás desconozcan la religión, pero todo el mundo desea conocerla. En cuanto a la libertad de conciencia y otras cosas análogas, eso es vana palabrería que rechazan de consuno los hechos y el sentido común. Muchos anti-católicos conocen por lo menos medianamente la religión; otros han recibido educación religiosa; su conducta prueba que han conservado toda su libertad.

Además, no es preciso ser un genio para comprender que sólo son verdaderamente libres de no ser cristianos los que tienen facultad para serlo, pues, en caso contrario, la ignorancia les obliga a la irreligión. La cosa es muy clara: la libertad, exige la facultad de poder obrar en sentido contrario.

Te sorprenderá esta carta, pero precisa, hijo mío, que un padre diga siempre la verdad a su hijo. Ningún compromiso podría excusarme de esa obligación”.






domingo, 14 de septiembre de 2008

Un Estiu Agredolç

Potser el titol del post pot dur a equivocacions. Parlo d'un estiu agredolç fent ènfasi en la dolçor que ha contrastat els petits moments agres, moments que gràcies al seu contrapunt han acabat conformant aquest estiu que ja s'acaba.
Potser puc semblar innocent, però per a mi encara l'estiu s'enmarca desde que acabo les classes fins que hi torno. Per tant per a mi l'estiu s'acaba dilluns 15 de setembre a les 15:30h, quan comenci la primera classe de projectes del curs. De totes maneres aquest post no es per a parlar del curs que comença, sino per a parlar de l'estiu que s'acaba. Com deia ha estat agredolç, però plè.
Va començar amb l'alegria de tancar el quatrimestre de manera més que decent (tal i com havia anat el curs) i afrontant 2 mesos i mig de "relax". El primer punt agredolç d'aquest estiu va vindre justament començar. La perdua d'algu proper sempre es dura, però quan es ràpida i saps que la persona s'en va tranquila la cosa es mes dolça. Aixi va començar l'estiu i aixi ho recordo aqui.
La primera idea brillant després d'això, va vindre amb el curset de 3dstudio. Primera setmana de juliol, primera setmana d'stress de 9 del matí a 9 de la nit que ha donat el seu fruit, el 3dstudio ja no fa tanta por.
Quan tornava la calma, anant a xafardejar substitutes per a la meva moto, ens vam assebentar de que ens haviem de treure el carnet de moto si o si abans del 31 de juliol. Cagada, sabent com van les autoescoles a Barcelona el tema estava complicat. Per sort, a les terres de l'ebre la vida va a un altre ritme i allí si que teniem opcions. Aixi que amb la Vicky ens vam embarcar en aquesta aventura. Pujades i baixades a Sant Jaume cada dos per tres, que si revisió mèdica, que si examen teòric (per la Vicky), que si examen pràctic... Per sort tot va anar perfecte i ja som "aptes". Aviam quan aterra la substituta! Merci Dani!
I entre pitos i flautes ja s'havia acabat el Juliol. Uns dies genials amb l'Aitor al Delta van marcar l'inici de l'Agost. Platja, piscina, relax... que mes es pot demanar despres de tant de tràfec?
L'ultima setmana de feina va passar volant, tant o mes que els 15 dies de vacànces. Una dolçor efímera que es despedeix fins l'any que vé quan encara estas començant a gaudir-ne... 15 dies de caseta, de granissat de cafè, de Izan, de correr la llima, de Gilisbars, de Xavi i Laura, de Jocs Olímpics, de Nuk, Jacko i Sara, de paella i de pernil, de Wall-e, de far i de platja...
Amb tot això 15 dies passen volant, i el despatx i el CAP m'esperaven al tornar.
La crisi està fent estralls, i ja es veia a venir que jo no n'era l'excepció. Per desgràcia, mentre el projecte de farmàcia no arrenqui, soc prescindible, aixi que toca espabilar-se.
I amb tot això ha arribat el 14 de setembre. Dia per a reflexionar, per a agafar forces i preparar-nos tots per la cursa que ens espera. Nadal, com cada any, està aqui al tombar (Si vas al Corte Inglés potser ja comencen a penjar boletes i espumillón...) i es una cursa de 3 mesos que també serà fugaç.
Ja n'anirem parlant! Sort!!

viernes, 30 de mayo de 2008

L'Estiu Psicològic

Ja hi som, ja el tenim aqui.
Tot i que a molts encara ens queda bastant per a fer vacances i "consumar" aquesta estació de l'any tant disfrutada. Demà passat es 1 de juny i psicològicament els 4 mesos que venen son estiu per a gairebé tothom.
Per desgràcia tots tenim un escull o dos abans de poder gaudir d'aquests mesos de xafugor i mosquits. Des d'aquí envio molts molts anims a tots els que, com jo mateix, s'acosta le temuda època d'examens i entregues. Per als mes afortunats, abans de Sant Joan ho tindrem enllestit, per als menys afortunats, al juliol encara pringaran. En fin, ressignació.
Es comença a acostar l'epoca del gaspatxo, la platja, les avarques i el "posa't cremaaaa", l'epoca de les dutxes cada 2 hores i els ventiladors. L'estiu, quin invent.
Igual que pels nadals i pel tomb del nou any tots fem promeses, a l'estiu també s'en fan, i no em refereixo a la "operación bikini", que cada any es igual de fiasco que Operación Triunfo. Les promeses de "quan acabi examens endreço l'habitació", "aquest estiu em llegiré aquests llibres" o "aquest any si que em posaré moren@". Promeses que gairebé sempre es queden al tinter, perque no t'en adones i ja estas sentint anuncis de "la vuelta al cole en el corte inglés" i veient ofrenes florals a Companys l'11 de Setembre.
Aquest estiu però te quelcom d'especial, com cada 2 estius, s'ajunten certs aconteixements que ajuden a passar millor els dies de calor i avorriment quan et quedes fent de "Rodriguez".
Aquest estiu tenim Eurocopa! (ueee) Jocs Olimpics (ueeeee!!) Previa de la Champions (ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!)
Estic obviant un tema relacionat amb l'estiu del que ja parlaré mes endevant. Sabeu que em refereixo a les vacances, que aquest any de recessió econòmica no estem per a gaires festes.
Fins aviat i bon estiu!! :)

miércoles, 9 de abril de 2008

Uns altres ulls per a veure el mon

Totes les ments despertes tenen inquietud per el mon que les envolta, els agrada mirar i veure, no perdre's detall i explorar cada racó. La meva ment inquieta té uns altres ulls per a veure aquest mon. Per a ser fidels a la veritat, en te un, però n'es més que suficient.

Un viatge de retruc a visitar la magnífica ciutat de Venècia va precipitar successos que ja rondaven. Aquest ull del que us parlo ve protegit per una carcassa lleugera de plàstic negre, té 10MegaPixels i un objectiu, que a webs com http://www.canonistas.com/ titllen de "pisapapeles" però que per a un neòfit com jo es perfecte.

Aixi doncs, a Venècia, a la Vicky i a mi ens va acompanyar la Canon400D per a prestarme el seu ull ràpid i nitid per a veure l'espectacle que "La Serenissima" m'oferia a cada racó. Van ser tres dies i 700 fotografies magnifics. 72hores per a enmarcar i que gràcies a aquests ulls podre reviure (sol o amb qui li vingui de gust) explorant els petits bocins de realitat congelada.

Se que vaig prometre al post inaugural que escriuria sovint, però els habits i les normes, sobretot les que t'imposes a tu mateix, son les que mes depressa es trenquen. Tot i així aqui soc, el Blog segueix en peus i sense ganes de desapareixer.

Em despedeixo recomanant a tothom de ment desperta i esperit fotògraf que persegueixi aquests trocets de realitat, que agafi la camara que tingui a mà (desde el telèfon mòbil a la reflex digital més elaborada, qualsevol serveix) i que sotmeti el mon a escrutini. Es ben cert que la realitat depen de qui la miri, aixi que mireu-la als ulls!

Fins aviat!

martes, 5 de febrero de 2008

Impressionant

Després de forces mesos perseguint una idea, avui s'ha vist materialitzada. Per a desgràcia meva ha estat sotmesa a un procés de descafeinat per motius econòmics i fisics. Per sort, això no canvia el fet de que ho he aconseguit. L'ultima adquisició, que s'afegeix a la relativament llarga llista de gadgets i derivats es una impressora A3, concretament la HP OfficeJet Pro K850.

Per motius universitaris (i de salut, us ho aseguro) necessitava l'augment de format, i de forma inminent. Aixi doncs, despres de certs estira i arronsa avui a última hora ha aterrat a casa i ja està instalada i funcionant al 100%. He complert la fita de tenir-la abans del segon quatrimestre, i aixi ha estat, per poques hores, però aixi ha estat.

Us deixo una imatge de la "susodicha" i quedo pendent de presentar-vos la resta de gadgets que m'acompanyen dia a dia.

Demà més






domingo, 3 de febrero de 2008

Divendres, Dissabte i Diumenge

Molts cops encumbrem un fet o una cosa qualsevol al rang d'universal. Per a mi el cap de setmana, o el que es el mateix, "Divendres, Dissabte i Diumenge" és una d'aquestes coses que s'ho mereix per merits propis. Podriem discutir si Divendres es mereix entrar en el pack, per a mí indubtablement si. Les sensacions que es tenen desde que et despertes divendres al matí, sabent que tot el que et passarà durant el dia va de cara a millor es el que fan que s'ho mereixi.


A banda dels matisos i raconets que cadascú te del "seu" cap de setmana, l'universalitat li donen paraules com DORMIR, FESTA, SOPARETS, DESCANSAR, LLIGA, GRAN PREMI (F1 i motos, es clar)...


El meu cap de setmana que tot just s'acaba d'aqui a 2 hores i quart ha tingut la paraula DELTA com a protagonista. I es que un cap de setmana al Delta de l'Ebre es un altre mon. Tot i que sembli mentida, el temps allà abaix s'allargà, les hores passen parsimonioses i pots gaudir perfectament de cada moment. Ha estat realment un gran cap de setmana, perfecte per afrontar la tornada a les classes d'aquesta setmana. Un altre proposit per aquest any es baixar una miqueta mes sovint, poder descansar més sovint i gaudir-ne molt més que fins ara.


Si algún cop no sabeu on soc, segurament m'hauré perdut al Delta.

jueves, 31 de enero de 2008

Oh Benvinguts, Passeu Passeu

És relativament cert això de que any nou, vida nova. Rera els tópics dels bons propòsits (gimnassos, tabaquismes, col·leccions per fascicles i acabar la maqueta d'aquell galeó del segle XVI) acabem sucumbint als vicis i capricis any rera any.
El que si que es cert, es que any rera any ens fem una miqueta mes grans i en la majoria dels casos el que tenim dins el cap s'ordena una miqueta millor i sembla que tot rutlla.
Feia dies que em rondava l'idea del Blog, una d'aquelles idees que dus dins i que un dia inevitablement surten i es converteixen en una realitat.
Avui, 30 de gener de 2008 es el dia en que la meva idea del Blog ha sortit i aqui hi som. Ben bé no se amb que l'ompliré (Dia a dia, setmana a setmana). Els que em coneixeu sabeu com soc i com tinc de plè el cap de coses més o menys utils i mes o menys interessants per a qui viu fora el meu cap.
Aixi doncs, i com a bon proposit per aquest Blog, l'intentaré omplir de tot allò que em vingui de gust compartir amb vosaltres i que a sobre us pugui interessar.
No prometo res!