Totes les ments despertes tenen inquietud per el mon que les envolta, els agrada mirar i veure, no perdre's detall i explorar cada racó. La meva ment inquieta té uns altres ulls per a veure aquest mon. Per a ser fidels a la veritat, en te un, però n'es més que suficient.
Un viatge de retruc a visitar la magnífica ciutat de Venècia va precipitar successos que ja rondaven. Aquest ull del que us parlo ve protegit per una carcassa lleugera de plàstic negre, té 10MegaPixels i un objectiu, que a webs com http://www.canonistas.com/ titllen de "pisapapeles" però que per a un neòfit com jo es perfecte.
Aixi doncs, a Venècia, a la Vicky i a mi ens va acompanyar la Canon400D per a prestarme el seu ull ràpid i nitid per a veure l'espectacle que "La Serenissima" m'oferia a cada racó. Van ser tres dies i 700 fotografies magnifics. 72hores per a enmarcar i que gràcies a aquests ulls podre reviure (sol o amb qui li vingui de gust) explorant els petits bocins de realitat congelada.
Se que vaig prometre al post inaugural que escriuria sovint, però els habits i les normes, sobretot les que t'imposes a tu mateix, son les que mes depressa es trenquen. Tot i així aqui soc, el Blog segueix en peus i sense ganes de desapareixer.
Em despedeixo recomanant a tothom de ment desperta i esperit fotògraf que persegueixi aquests trocets de realitat, que agafi la camara que tingui a mà (desde el telèfon mòbil a la reflex digital més elaborada, qualsevol serveix) i que sotmeti el mon a escrutini. Es ben cert que la realitat depen de qui la miri, aixi que mireu-la als ulls!
Fins aviat!
Un viatge de retruc a visitar la magnífica ciutat de Venècia va precipitar successos que ja rondaven. Aquest ull del que us parlo ve protegit per una carcassa lleugera de plàstic negre, té 10MegaPixels i un objectiu, que a webs com http://www.canonistas.com/ titllen de "pisapapeles" però que per a un neòfit com jo es perfecte.
Aixi doncs, a Venècia, a la Vicky i a mi ens va acompanyar la Canon400D per a prestarme el seu ull ràpid i nitid per a veure l'espectacle que "La Serenissima" m'oferia a cada racó. Van ser tres dies i 700 fotografies magnifics. 72hores per a enmarcar i que gràcies a aquests ulls podre reviure (sol o amb qui li vingui de gust) explorant els petits bocins de realitat congelada.
Se que vaig prometre al post inaugural que escriuria sovint, però els habits i les normes, sobretot les que t'imposes a tu mateix, son les que mes depressa es trenquen. Tot i així aqui soc, el Blog segueix en peus i sense ganes de desapareixer.
Em despedeixo recomanant a tothom de ment desperta i esperit fotògraf que persegueixi aquests trocets de realitat, que agafi la camara que tingui a mà (desde el telèfon mòbil a la reflex digital més elaborada, qualsevol serveix) i que sotmeti el mon a escrutini. Es ben cert que la realitat depen de qui la miri, aixi que mireu-la als ulls!
Fins aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario