viernes, 30 de mayo de 2008

L'Estiu Psicològic

Ja hi som, ja el tenim aqui.
Tot i que a molts encara ens queda bastant per a fer vacances i "consumar" aquesta estació de l'any tant disfrutada. Demà passat es 1 de juny i psicològicament els 4 mesos que venen son estiu per a gairebé tothom.
Per desgràcia tots tenim un escull o dos abans de poder gaudir d'aquests mesos de xafugor i mosquits. Des d'aquí envio molts molts anims a tots els que, com jo mateix, s'acosta le temuda època d'examens i entregues. Per als mes afortunats, abans de Sant Joan ho tindrem enllestit, per als menys afortunats, al juliol encara pringaran. En fin, ressignació.
Es comença a acostar l'epoca del gaspatxo, la platja, les avarques i el "posa't cremaaaa", l'epoca de les dutxes cada 2 hores i els ventiladors. L'estiu, quin invent.
Igual que pels nadals i pel tomb del nou any tots fem promeses, a l'estiu també s'en fan, i no em refereixo a la "operación bikini", que cada any es igual de fiasco que Operación Triunfo. Les promeses de "quan acabi examens endreço l'habitació", "aquest estiu em llegiré aquests llibres" o "aquest any si que em posaré moren@". Promeses que gairebé sempre es queden al tinter, perque no t'en adones i ja estas sentint anuncis de "la vuelta al cole en el corte inglés" i veient ofrenes florals a Companys l'11 de Setembre.
Aquest estiu però te quelcom d'especial, com cada 2 estius, s'ajunten certs aconteixements que ajuden a passar millor els dies de calor i avorriment quan et quedes fent de "Rodriguez".
Aquest estiu tenim Eurocopa! (ueee) Jocs Olimpics (ueeeee!!) Previa de la Champions (ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!)
Estic obviant un tema relacionat amb l'estiu del que ja parlaré mes endevant. Sabeu que em refereixo a les vacances, que aquest any de recessió econòmica no estem per a gaires festes.
Fins aviat i bon estiu!! :)

miércoles, 9 de abril de 2008

Uns altres ulls per a veure el mon

Totes les ments despertes tenen inquietud per el mon que les envolta, els agrada mirar i veure, no perdre's detall i explorar cada racó. La meva ment inquieta té uns altres ulls per a veure aquest mon. Per a ser fidels a la veritat, en te un, però n'es més que suficient.

Un viatge de retruc a visitar la magnífica ciutat de Venècia va precipitar successos que ja rondaven. Aquest ull del que us parlo ve protegit per una carcassa lleugera de plàstic negre, té 10MegaPixels i un objectiu, que a webs com http://www.canonistas.com/ titllen de "pisapapeles" però que per a un neòfit com jo es perfecte.

Aixi doncs, a Venècia, a la Vicky i a mi ens va acompanyar la Canon400D per a prestarme el seu ull ràpid i nitid per a veure l'espectacle que "La Serenissima" m'oferia a cada racó. Van ser tres dies i 700 fotografies magnifics. 72hores per a enmarcar i que gràcies a aquests ulls podre reviure (sol o amb qui li vingui de gust) explorant els petits bocins de realitat congelada.

Se que vaig prometre al post inaugural que escriuria sovint, però els habits i les normes, sobretot les que t'imposes a tu mateix, son les que mes depressa es trenquen. Tot i així aqui soc, el Blog segueix en peus i sense ganes de desapareixer.

Em despedeixo recomanant a tothom de ment desperta i esperit fotògraf que persegueixi aquests trocets de realitat, que agafi la camara que tingui a mà (desde el telèfon mòbil a la reflex digital més elaborada, qualsevol serveix) i que sotmeti el mon a escrutini. Es ben cert que la realitat depen de qui la miri, aixi que mireu-la als ulls!

Fins aviat!

martes, 5 de febrero de 2008

Impressionant

Després de forces mesos perseguint una idea, avui s'ha vist materialitzada. Per a desgràcia meva ha estat sotmesa a un procés de descafeinat per motius econòmics i fisics. Per sort, això no canvia el fet de que ho he aconseguit. L'ultima adquisició, que s'afegeix a la relativament llarga llista de gadgets i derivats es una impressora A3, concretament la HP OfficeJet Pro K850.

Per motius universitaris (i de salut, us ho aseguro) necessitava l'augment de format, i de forma inminent. Aixi doncs, despres de certs estira i arronsa avui a última hora ha aterrat a casa i ja està instalada i funcionant al 100%. He complert la fita de tenir-la abans del segon quatrimestre, i aixi ha estat, per poques hores, però aixi ha estat.

Us deixo una imatge de la "susodicha" i quedo pendent de presentar-vos la resta de gadgets que m'acompanyen dia a dia.

Demà més






domingo, 3 de febrero de 2008

Divendres, Dissabte i Diumenge

Molts cops encumbrem un fet o una cosa qualsevol al rang d'universal. Per a mi el cap de setmana, o el que es el mateix, "Divendres, Dissabte i Diumenge" és una d'aquestes coses que s'ho mereix per merits propis. Podriem discutir si Divendres es mereix entrar en el pack, per a mí indubtablement si. Les sensacions que es tenen desde que et despertes divendres al matí, sabent que tot el que et passarà durant el dia va de cara a millor es el que fan que s'ho mereixi.


A banda dels matisos i raconets que cadascú te del "seu" cap de setmana, l'universalitat li donen paraules com DORMIR, FESTA, SOPARETS, DESCANSAR, LLIGA, GRAN PREMI (F1 i motos, es clar)...


El meu cap de setmana que tot just s'acaba d'aqui a 2 hores i quart ha tingut la paraula DELTA com a protagonista. I es que un cap de setmana al Delta de l'Ebre es un altre mon. Tot i que sembli mentida, el temps allà abaix s'allargà, les hores passen parsimonioses i pots gaudir perfectament de cada moment. Ha estat realment un gran cap de setmana, perfecte per afrontar la tornada a les classes d'aquesta setmana. Un altre proposit per aquest any es baixar una miqueta mes sovint, poder descansar més sovint i gaudir-ne molt més que fins ara.


Si algún cop no sabeu on soc, segurament m'hauré perdut al Delta.

jueves, 31 de enero de 2008

Oh Benvinguts, Passeu Passeu

És relativament cert això de que any nou, vida nova. Rera els tópics dels bons propòsits (gimnassos, tabaquismes, col·leccions per fascicles i acabar la maqueta d'aquell galeó del segle XVI) acabem sucumbint als vicis i capricis any rera any.
El que si que es cert, es que any rera any ens fem una miqueta mes grans i en la majoria dels casos el que tenim dins el cap s'ordena una miqueta millor i sembla que tot rutlla.
Feia dies que em rondava l'idea del Blog, una d'aquelles idees que dus dins i que un dia inevitablement surten i es converteixen en una realitat.
Avui, 30 de gener de 2008 es el dia en que la meva idea del Blog ha sortit i aqui hi som. Ben bé no se amb que l'ompliré (Dia a dia, setmana a setmana). Els que em coneixeu sabeu com soc i com tinc de plè el cap de coses més o menys utils i mes o menys interessants per a qui viu fora el meu cap.
Aixi doncs, i com a bon proposit per aquest Blog, l'intentaré omplir de tot allò que em vingui de gust compartir amb vosaltres i que a sobre us pugui interessar.
No prometo res!